Personas

Calçotàda a Riudàbella. 25 Aniversari.

Feia setmanes que esperava amb càndeletes aquestà data. Vàig anar expressament a Reus i al castell de Riudabella fent tot el tràjecte per carretera, N340, i fent un roadbook per poder ànar des de Reus fins aquell castell per el cami, no mes curt, sinó més reviràt i enllàçànt dos noms mítics del mon dels ral·lis, Là Mussàra i Prades. Vàig posar a punt l’Alpine dies abàns. A les 8 del mati, sortia per la porta de casa, haig de confessar-ho, amb certa inquietud per la fiabilitat de l’A110. Mai havia fet una sortida tant llarga, 350kms, amb ell, i tenia certs dubtes, escalfada, consum,…. . La nit abans, vaig deixar el cotxe fora del garatge per anar més ràpid. A les 11 de la nit, plou. Havia netejat el cotxe, …. xop. Ja em va costar engegar-lo, però amb l’arrencador vaig anar molt ràpid. Al mati, bateria quasi KO. Arrencador i cap a la benzinera. Sortida cap a l’AP7. M’adono que la carrega de bateria marca 0. Segueixo i en lloc de posar-me a l’autopista, em poso per el lateral. A l’alçada de Bellaterra, paro, baixo del cotxe, obro el capot de darrera i miro si hi ha cap fil desendotllat. Tot estava, aparentment, ok. Segueixo via. Es posa a ploure,… els netejaparabrises funcionen, netejen, si, però a velocitat hiperlenta, però funcionen. Per pura precaució, prenc la decisió d’anar per la nacional, doncs sempre podria fer mitja volta. Surto del lateral de l’AP7 i uns cents de metres més enllà, paro, torno a mirar conexions, però res. A la primera rotonda, a Castellbisbal, vaig fer mitja volta. Cap a casa. Allà es va acabar la ruta. …. bė, a Tarragona….. A casa el meu germà sortia cap a Montmeló a grabar l’spot per les 24 hores de bicicletes del propers 21 i 22 d’Abril…. I mi vaig apuntar. Després de fer una repassada a tots els fastons i conexions, vaig sortir cap al circuit, però res havia canviat, l’amperimetre marcava tan aviat 0  com de cop que carregava, però…. . Vaig arribar al circuit i allà vam estar fent el rodatge. En acabar, cap a casa. A la tarda, amb el motor fred, vaig mirar altre cop les conexions. Tot bé. Com que havia notat que el motor no anava finet, vaig desmuntar les bujies, i efectivament, la del cilindre 3, estava negra. Netejada i posada a l’1, arrenco el motor, amb l’arrencador doncs la bateria és ben morta, i ara ja gira rodó. Abans de parar-lo, fas una prova de llums…..i flipo amb colors en veure que amb els Cibie encesos i a tota llum, l’alternador CARREGA…… Apaga y vamanos. Aquí, dins de la cafurna, dorm l’A110. Ara caldrà esperar a l’Esperit de Montjuïc.

Anuncios