Autor: pmgasso

Calçotàda a Riudàbella. 25 Aniversari.

Feia setmanes que esperava amb càndeletes aquestà data. Vàig anar expressament a Reus i al castell de Riudabella fent tot el tràjecte per carretera, N340, i fent un roadbook per poder ànar des de Reus fins aquell castell per el cami, no mes curt, sinó més reviràt i enllàçànt dos noms mítics del mon dels ral·lis, Là Mussàra i Prades. Vàig posar a punt l’Alpine dies abàns. A les 8 del mati, sortia per la porta de casa, haig de confessar-ho, amb certa inquietud per la fiabilitat de l’A110. Mai havia fet una sortida tant llarga, 350kms, amb ell, i tenia certs dubtes, escalfada, consum,…. . La nit abans, vaig deixar el cotxe fora del garatge per anar més ràpid. A les 11 de la nit, plou. Havia netejat el cotxe, …. xop. Ja em va costar engegar-lo, però amb l’arrencador vaig anar molt ràpid. Al mati, bateria quasi KO. Arrencador i cap a la benzinera. Sortida cap a l’AP7. M’adono que la carrega de bateria marca 0. Segueixo i en lloc de posar-me a l’autopista, em poso per el lateral. A l’alçada de Bellaterra, paro, baixo del cotxe, obro el capot de darrera i miro si hi ha cap fil desendotllat. Tot estava, aparentment, ok. Segueixo via. Es posa a ploure,… els netejaparabrises funcionen, netejen, si, però a velocitat hiperlenta, però funcionen. Per pura precaució, prenc la decisió d’anar per la nacional, doncs sempre podria fer mitja volta. Surto del lateral de l’AP7 i uns cents de metres més enllà, paro, torno a mirar conexions, però res. A la primera rotonda, a Castellbisbal, vaig fer mitja volta. Cap a casa. Allà es va acabar la ruta. …. bė, a Tarragona….. A casa el meu germà sortia cap a Montmeló a grabar l’spot per les 24 hores de bicicletes del propers 21 i 22 d’Abril…. I mi vaig apuntar. Després de fer una repassada a tots els fastons i conexions, vaig sortir cap al circuit, però res havia canviat, l’amperimetre marcava tan aviat 0  com de cop que carregava, però…. . Vaig arribar al circuit i allà vam estar fent el rodatge. En acabar, cap a casa. A la tarda, amb el motor fred, vaig mirar altre cop les conexions. Tot bé. Com que havia notat que el motor no anava finet, vaig desmuntar les bujies, i efectivament, la del cilindre 3, estava negra. Netejada i posada a l’1, arrenco el motor, amb l’arrencador doncs la bateria és ben morta, i ara ja gira rodó. Abans de parar-lo, fas una prova de llums…..i flipo amb colors en veure que amb els Cibie encesos i a tota llum, l’alternador CARREGA…… Apaga y vamanos. Aquí, dins de la cafurna, dorm l’A110. Ara caldrà esperar a l’Esperit de Montjuïc.

Anuncios

Saludos fans del Alpine A 110.

Este blog pretende ser la salida virtual de una idea que tuve cuando miré, primero, y leí, después, el libro de Jaume Segarra, Alpine, Mito y Pasión. A menudo cuando leo revistas, periódicos, libros temáticos y otras publicaciones, comprendo que aquella profusa documentación fotográfica es difusa y a menudo, le falta, aparte de rigor en los datos, mencionar el nombre de las personas que figuran en ella. Creo que tan importante es un documento, como quien lo protagoniza, porque si bien hoy sabemos quién es ese personaje retratado, en unos años será, si no lo evitamos poniendo su nombre, un desconocido.  (más…)